Lyrics Cançó de matinada Joan Manuel Serrat

Cançó de matinada

Ens ho ha de dir la veu tremolosa
Y trista d'un campanar
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
Que ha despertat amb fam i busca
Per entre blats i civades
Qualsevol cosa per omplir el pap
O potser un gall
Que dins la cort canta:
La nit és morta i ja es fa clar

Mentre jo canto, de matinada
La vila és adormida encara

S'han despertat mullades les fulles
Del camp d'alfals veí
S'espolsen l'aigua de la rosada
Mentre que arriba la matinada
I el sol que les escalfa
Fins que les tallin d'un cop de falç
Alcen la testa
Mullada i fresca
Per a caure a terra massa temps hi ha

Dintre la vila ja plora un nen
I pels afores corren els bens

Amb el sarró i la bóta a l'esquena
Amb un bastó a la mà
Se'n va el pastor i el seu gos d'atura
Se'n van cap unes altres pastures
Trencant rius i cabanyes
A les muntanyes volen tornar
Surt amb l'aurora
Cal sortit d'hora:
El camí que han de fer és molt llarg

Cap a la vila ja ve el pagès
La bossa buida i el carro ple

De roig tomàquet i de verdures
Collides del seu hort
La mula sua i el carro crida
I l'home tanca els ulls i somnia
Mentre el sol es lleva
D'un llit d'alzines, enlluernant
Les velletes
Que pansidetes
Cap a l'església van caminant

I ara jo canto de matinada
La vila és adormida encara

CANCIÓN DE MADRUGADA
Nos lo ha de decir la voz temblorosa
Y triste de un campanario
Un golpe de luz y el grito de una garza
Que ha despertado con hambre y busca
Entre trigos y avenas
Cualquier cosa para llenar el buche
O tal vez un gallo
Que en el corral canta:
La noche ha muerto, y ya clarea

Mientras yo canto, de madrugada
La aldea duerme todavía

Se han despertado mojadas las hojas
Del campo de alfalfa vecino
Se sacuden el agua del rocío
Mientras llega la madrugada
Y el sol que las calienta
Hasta que las corten de un golpe de hoz
Alzan la cabeza
Mojada y fresca
Para caer a tierra ya queda tiempo

En la aldea llora un niño
Y por las afueras corren los corderos

Con el zurrón y la bota a la espalda
Con un bastón en la mano
Se van el pastor y su perro guardián
Se van hacia otros pastos
Cruzando ríos y cabañas
A las montañas quieren volver
Salen con la aurora
Es preciso salir temprano:
El camino que han de hacer es muy largo

Hacia la aldea ya viene el payés
La bolsa vacía y el carro lleno

De rojo tomate y de verduras
Cogidas de su huerto
La mula suda, el carro chirría
Y el hombre cierra los ojos y sueña
Mientras el sol se levanta
Desde un lecho de encinas, deslumbrando
A las viejecitas
Que marchitaditas
Hacia la iglesia van caminando

Y ahora yo canto, de madrugada
La aldea duerme todavía