Plou i fa sol.
No et faci dol mirar,
que ha bruixes que es pentinen,
i sargantanes que juguen a fet i a amagar,
i prodigis nous de trinca
que duu a la mà
la noia que s'ha posat a ballar.
Fugida d'un anunci de vermut.
Quin vent l'empeny...?
Quina veu li canta...?
Que el món és de ella,
balladora
sense parella.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Una noia s'ha posat a ballar
pel goig de trempar i riure
i perquè comença el temps
que ens queda per estimar.
Arremanga't el cor i deixa-la entrar,
la noia que s'ha posar a ballar.
Potser ella és massa per al meu poble vell
de cor feixuc, mancat de paraules,
on l'arc de Sant Martí
mai no ha estat rebut
així.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 1943) is one of the most beloved and influential Spanish singer-songwriters of all time. His career, which began in the 1960s, is characterized by a deep poetic sensibility, the skillful use of the Catalan language, and a repertoire that ranges from folk to songwriting, passing through jazz and popular music. Serrat is known for his intense and emotional interpretations, often accompanied by an acoustic guitar. Among his most famous songs are "Testament", "La Mala Vida", "Mediterráneo" and "El Cantante", the latter becoming an anthem for freedom of expression. Serrat has collaborated with numerous international artists, including Pablo Milanés and Víctor Jara. Throughout his long career he has won numerous awards, including the Premio Nacional de Música (1986) and the Grammy Award for Lifetime Achievement (2007). His music has been a source of inspiration for generations of musicians and continues to be appreciated worldwide.