Tot canvia, res canvia,
mira el tren, mira la via.
Si t'ho penses i bé observes,
ja sabràs filosofia.
Mil discursos, pocs recursos,
és el pa de cada dia.
Sols Espanya, qui ho diria,
vol ser sola i no canvia.
Monarquia, oligarquia,
dictadura, cara dura.
Barret frigi sens prestigi
i després vingué el prodigi.
Una guerra que ho esguerra
i un cabdill que adoptà un fill:
un jove de molta empenta
a qui li faltava un grill.
Hi ha feixistes i papistes,
i un grapat de llargues llistes,
rabassaires, mercenaris
i gents que resa rosaris.
Hi ha carlistes i marxistes,
i també alguns optimistes,
policies i espies,
i gent que no té manies.
I "la no intervención"
i "los del Real Perdón".
I segueix la llarga cursa,
que s'allarga i que s'escurça,
de corsaris i falsaris,
i visites a altres barris.
Els que passen la frontera
fent el salt de la pantera,
ben folrada la cartera,
foten "tiros" pel darrera.
Les rates de sagristia,
considerada gent pia,
i, ¡ai vés qui ho diria!,
fins i tots la meva tia.
I segueix la lletania
de l'amor, la mort i els dies.
Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 1943) is one of the most beloved and influential Spanish singer-songwriters of all time. His career, which began in the 1960s, is characterized by a deep poetic sensibility, the skillful use of the Catalan language, and a repertoire that ranges from folk to songwriting, passing through jazz and popular music. Serrat is known for his intense and emotional interpretations, often accompanied by an acoustic guitar. Among his most famous songs are "Testament", "La Mala Vida", "Mediterráneo" and "El Cantante", the latter becoming an anthem for freedom of expression. Serrat has collaborated with numerous international artists, including Pablo Milanés and Víctor Jara. Throughout his long career he has won numerous awards, including the Premio Nacional de Música (1986) and the Grammy Award for Lifetime Achievement (2007). His music has been a source of inspiration for generations of musicians and continues to be appreciated worldwide.