Cal oblidar la teulada vermella
I la finestra amb flors
L'escala fosca i la imatge vella
Que s'amagava en un racó
I el llit de fusta negra i foradada
I els teus llençols tan nets
I l'arribar suau d'una matinada
Que et desperta més vells
Però no vull que els teus ulls plorin:
Digue'm adéu
El camí fa pujada
I me'n vaig a peu
Cal dir adéu a la porta que es tanca
I no hem volgut tancar
Cal omplir el pit i cantar una tonada
Si el fred de fora et fa tremolar
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
Lligat en un pal sec
I oblidar tot d'una la teva imatge
I aquest petit indret
Però no vull que els teus ulls plorin:
Digue'm adéu
El camí fa pujada
I me'n vaig a peu
Cal carregar la guitarra a l'esquena
I tornar a fer el camí
Que un vespre gris remuntant la carena
Em va dur fins ací
Les ones han de d'esborrar les petjades
Que deixo en el teu port
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
I a les vores hi ha flors
ME VOY A PIE
Es preciso olvidar el tejado rojo
Y la ventana con flores
La escalera oscura y la vieja imagen
Que se escondía en un rincón
Y la cama de madera negra y agujereada
Y tus sábanas tan limpias
Y la llegada suave de un amanecer
Que nos despierta más viejos
Pero no quiero que tus ojos lloren:
Dame tu adiós
El camino es cuesta arriba
Y me voy a pie
Es preciso decir adiós a la puerta que se cierra
Y no quisimos cerrar
Es preciso llenar el pecho y entonar una canción
Si el frío de fuera nos hace estremecer
Es preciso ignorar ese perro que ladra
Atado a un palo seco
Y olvidar de golpe tu imagen
Y este pequeño lugar
Pero no quiero que tus ojos lloren:
Dame tu adiós
El camino es cuesta arriba
Y me voy a pie
Es preciso cargar la guitarra a mi espalda
Y volver a hacer el camino
Que un atardecer gris, remontando la loma
Me trajo hasta aquí
Las olas borrarán las huellas
Que dejo en tu puerto
Me voy a pie, el camino es cuesta arriba
Y en las orillas hay flores
Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 1943) is one of the most beloved and influential Spanish singer-songwriters of all time. His career, which began in the 1960s, is characterized by a deep poetic sensibility, the skillful use of the Catalan language, and a repertoire that ranges from folk to songwriting, passing through jazz and popular music. Serrat is known for his intense and emotional interpretations, often accompanied by an acoustic guitar. Among his most famous songs are "Testament", "La Mala Vida", "Mediterráneo" and "El Cantante", the latter becoming an anthem for freedom of expression. Serrat has collaborated with numerous international artists, including Pablo Milanés and Víctor Jara. Throughout his long career he has won numerous awards, including the Premio Nacional de Música (1986) and the Grammy Award for Lifetime Achievement (2007). His music has been a source of inspiration for generations of musicians and continues to be appreciated worldwide.